Per aquells dies, anava augmentant el nombre dels creients, i els immigrats de llengua grega es queixaven dels nadius perquè, en la distribució diària d’ajuda als pobres, les seves viudes no eren ateses.
Llavors els dotze convocaren una reunió de tots els creients i els digueren: «No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a distribuir l’ajuda als pobres. Per això, germans, busqueu entre vosaltres mateixos set homes fiats, plens de l’Esperit Sant i de seny, i els encarregarem aquesta feina; nosaltres continuarem ocupant-nos de la pregària i del ministeri de la paraula.»
Tothom trobà bé aquesta proposta, i elegiren Esteve, un home ple de fe i de l’Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Tímon, Parmenàs i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme. Els presentaren als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans. La paraula de Déu s’anava estenent, i a Jerusalem creixia molt el nombre dels creients; fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.
Ac 6,1-7
Salm Responsorial
R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en vós.
Justos, aclameu el Senyor,
fareu bé de lloar-lo, homes rectes.
Celebreu el Senyor amb la lira,
acompanyeu amb l’arpa els vostres cants. R
La paraula del Senyor és sincera, |
es manté fidel en tot el que fa;
estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor. R
Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l’amor que els té;
ell els allibera de la mort,
i els retorna en temps de fam. R |
Sl 32,1-2.4-5.18-19 (R.: 22)
Lectura de la primera carta de sant Pere
Estimats:
Acosteu-vos al Senyor, que és la pedra viva. Els homes l’havien rebutjada, però als ulls de Déu és «escollida, de gran valor». També vosaltres, com pedres vives, deixeu que Déu faci de vosaltres un temple espiritual, un sacerdoci sant, que oferirà víctimes espirituals, acceptables a Déu per Jesucrist.
Per això diu l’Escriptura: «Jo poso a Sió una pedra angular, de gran valor, escollida: el qui creu, no quedarà defraudat.» És de gran valor per a vosaltres, els qui heu cregut, però per als qui no creuen «la pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici», i «s’ha convertit en pedra d’ensopec, en roc que fa caure». Ensopeguen quan no fan cas de la predicació. Sempre n’hi haurà, que no en fan cas.
Però vosaltres sou «un poble escollit, un reialme sacerdotal, una nació sagrada, la possessió personal de Déu», perquè «proclamo la lloança» d’aquell que us ha cridat del país de tenebres a la seva llum admirable.
1Pe 2,4-9
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
«Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a prepararvos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig.»
Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?»
Jesús li diu: «Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi. Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d’ara ja el coneixeu i ja l’heu vist.»
Li diu Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més.»
Jesús li diu: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui em veu a mi, veu el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no venen de mi mateix. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres.
Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us ho dic amb tota veritat: Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare.»
Jn 14,1-12
"Jesús, el camí, la veritat i la vida"
Potser de vegades tenim una imatge idíl·lica de les primeres comunitats. Però no hi faltaven els problemes: Els immigrats de llengua grega es queixaven dels nadius perquè, en la distribució diària d’ajuda als pobres, les seves viudes no eren ateses. Quina és l’actuació dels apòstols? Primer acceptar que hi ha un problema; en segon lloc buscar la solució, però intervenint-hi tots: Busqueu entre vosaltres mateixos set homes fiats, plens de l’Esperit Sant i de seny i els encarregarem aquesta feina. Els apòstols han fet la proposta i després accepten l’elecció feta per la comunitat, sense cap veto. Cadascú té la seva missió: Nosaltres continuarem ocupantnos de la pregària i del ministeri de la paraula, que era el propi d’ells. En l’Església tots tenim la nostra pròpia missió, diferent però igualment important. El resultat? A Jerusalem creixia molt el nombre dels creients.
És una Església que es fia de les paraules de Jesús: Que els vostres cors s’asserenin: Confieu en Déu, confieu també en mi. Perquè Jesús, responent a Tomàs, diu clarament: Jo soc el camí, la veritat i la vida; ningú no arriba la Pare, si no hi va per mi. Sabem on es troba la vida i la veritat: en el mateix Crist; el camí per arribar a Déu, al Pare, no el trobarem en ningú més. Hi ha una unió íntima entre Jesús i el Pare: No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Així ho demostren les seves obres. Però qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans. L’Església des de llavors predica, també amb les obres, la Veritat i la Vida que són el mateix Crist. Crist és la pedra viva, escollida, de gran valor encara que no tothom fa cas de la predicació: Sempre n’hi haurà que no en fan cas com diu Pere. Però nosaltres som un poble escollit, un reialme sacerdotal... la possessió personal de Déu sempre i quan fem cas de la predicació i busquem en Crist i en ningú més la Veritat i la Vida. I això ho hem de demostrar amb les obres.
Mn.Jaume Pedrós
Música Sacra
Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.
La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.
|
